Les carcasses metàl·liques tenen diverses funcions en la indústria moderna, el transport, l'energia i l'electrònica, com ara la protecció, la càrrega{0}}, la dissipació de calor i la protecció electromagnètica. L'elecció del material afecta directament el rendiment, la vida útil i el cost global de l'habitatge. A causa de les diferències en els entorns d'aplicació, els requisits funcionals i l'economia, la selecció científica i racional del material és un requisit previ per garantir que l'habitatge compleixi els objectius de disseny i funcioni de manera fiable.
La selecció del material s'ha de basar primer en la concordança de les propietats mecàniques. Les carcasses metàl·liques sovint necessiten suportar impactes externs, vibracions, el seu propi pes i càrregues addicionals; el material seleccionat ha de tenir suficient força, rigidesa i resistència a la fatiga. L'acer al carboni, a causa del seu baix cost, força de fluència moderada i facilitat de processament, s'utilitza àmpliament en equips industrials generals i estructures auxiliars de construcció. En aplicacions amb grans càrregues o requisits d'alta tenacitat, l'acer de baixa-aliatge-alta resistència pot proporcionar una resistència específica més alta, reduir el pes i millorar la seguretat. L'acer inoxidable, d'altra banda, combina la resistència amb una excel·lent tenacitat, el que el fa apte per a entorns que requereixen resistència a càrregues dinàmiques i impactes.
La resistència a la corrosió ambiental és una de les consideracions clau en la selecció de materials. Els diferents metalls presenten diferències significatives en la seva resistència a la corrosió en medis humits, en esprai de sal, àcids, alcalins o químics. L'acer al carboni normal és propens a oxidar-se quan està exposat, i requereix galvanització superficial, recobriment en pols o pintura per protegir-se de la corrosió. L'acer inoxidable, que es basa en una pel·lícula de passivació formada per crom, es pot utilitzar sense manteniment en la majoria d'entorns atmosfèrics i lleugerament corrosius. 316 L'acer inoxidable, que conté molibdè, ofereix una resistència superior a la corrosió dels ions clorur, el que el fa adequat per a entorns marins o químics. Els aliatges d'alumini aconsegueixen una bona resistència a la corrosió en ambients secs o lleugerament corrosius mitjançant una pel·lícula d'òxid natural. La seva baixa densitat facilita el disseny lleuger, fent-los servir habitualment en carcasses d'equips portàtils i de transport. L'acer meteoritzat, mitjançant un disseny de composició específic, forma una capa d'òxid estable a la superfície, retardant la corrosió. Combina la resistència estructural amb l'atractiu estètic, el que el fa adequat per a grans instal·lacions exteriors.
La conductivitat de la temperatura i la dissipació de la calor són especialment importants per a determinades carcasses funcionals. Els equips de càrrega-calor- elevada requereixen carcasses que combinin protecció i gestió tèrmica. En aquests casos, són preferibles aliatges d'alumini o coure amb alta conductivitat tèrmica, i l'eficiència de dissipació de calor es pot millorar mitjançant dissenys optimitzats de nervis i perforacions. L'acer té una conductivitat tèrmica relativament baixa, però això pot ser un avantatge en aplicacions que requereixen un alt aïllament o resistència al foc. Els requisits de blindatge electromagnètic també influeixen en la selecció del material. Els metalls amb bona conductivitat (com ara el coure, l'alumini i l'acer) poden formar capes de blindatge contínues per bloquejar o atenuar la propagació de les ones electromagnètiques. L'acer inoxidable, a causa de la seva conductivitat lleugerament inferior, pot satisfer els requisits augmentant el seu gruix o combinant-lo amb altres mesures de blindatge.
La viabilitat de la tecnologia de processament limita el rang d'aplicació pràctica dels materials. Alguns aliatges especials o d'alta-resistència tenen poca soldabilitat i mecanització, i requereixen equips especialitzats i paràmetres de procés, que poden augmentar els costos i la dificultat de fabricació. L'alumini i els aliatges d'alumini són fàcils d'estampar, de doblegar i de màquina CNC, el que els fa adequats per a la producció massiva de closques-de paret fines complexes; l'acer té processos de soldadura madurs i pot satisfer les necessitats de la majoria d'estructures pesades; tot i que el coure té un rendiment superior, és car i té una tendència significativa a endurir-se, i s'utilitza principalment en peces crítiques o mòduls funcionals especials.
L'economia i la sostenibilitat també són dimensions importants per a la selecció de materials. Els costos inicials d'adquisició s'han de considerar conjuntament amb els costos totals del cicle de vida-: l'acer inoxidable i el coure tenen inversions inicials més altes, però poden reduir la freqüència de manteniment i les pèrdues de temps d'inactivitat en entorns difícils; L'acer normal combinat amb un recobriment protector eficaç pot aconseguir un equilibri entre cost i durabilitat. A més, els metalls són altament reciclables i la selecció de materials reciclables ajuda a reduir la càrrega ambiental i s'alinea amb els requisits de desenvolupament ecològic.
En general, la selecció de materials de carcassa metàl·lica s'ha de basar en criteris bàsics com ara propietats mecàniques, resistència a la corrosió, adaptabilitat funcional, viabilitat de processament i economia, combinats amb una avaluació completa de la temperatura, la humitat, els mitjans químics i les característiques de càrrega de l'entorn de servei. Només mitjançant la col·laboració multidisciplinària i la verificació experimental es pot desenvolupar un esquema de selecció de material científicament sòlid, que permeti que la carcassa funcioni amb la seva màxima eficiència en condicions d'operació complexes i ofereix una sòlida garantia per al funcionament segur i estable de l'equip.
